Mishima, infal·libles

Mishima s’ha llaurat la carrera a base d’insistir, disc rere disc, i anar guanyant adeptes fora de la zona de confort que els suposa ser un grup indie, per defecte lluny dels grans escenaris. O això se suposa. El ple de gom a gom del Cafè del Teatre – i de l’estiu passat a la Seu Vella–, amb cues a la porta fins i tot minuts abans de l’inici del concert, poden començar a desmitificar tal suposició pel que fa a Mishima. El grup, molt còmode a l’escenari, va fer un recital de més d’hora i mitja en el que va ser el seu últim concert de l’any i de la dècada, en què va repassar els temes més destacats dels seus vint anys de trajectòria. De fet, van sonar tots. Des de Tornaràs a tremolar fins a L’última ressaca, passant per Un tros de fang o Qui més estima, per esmentar només quatre dels vint temes que van interpretar.

Tots formen part de l’últim disc de la banda, Ara i aquí (2019), gravat en directe fa just un any a la sala Apolo de Barcelona. El públic, entregat des d’un inici al concert –en el qual hi va haver llançament de roba interior inclòs–, va acompanyar la majoria de cançons, amb especial atenció a l’íntima atmosfera que es va crear amb Cert, clar i breu. Un espectacle en directe en el qual la banda –acompanyada d’una secció de vent– va desplegar la seua música infal·lible, sense parpellejar, demostrant el gran moment de maduresa de la seua carrera. Per la seua part, David Carabén, líder de la formació, va mostrar un carisma i una solvència vocal que va captivar fins i tot els que van anar amb reserves al concert, que van haver de sortir amb la percepció d’estar davant d’una de les més grans i resolutives bandes del nostre país.