Regal per als sentits

No puc amb els solistes que quan canten modulen de forma artificiosa la veu. És una mania estesa entre el nostre parc de cantants, influït per aquesta plèiade d’estrelles anglosaxones en auge les últimes dècades i que semblen com de producció feta en sèrie a partir d’un motlle únic i poc original. Una autèntica pena, ja que aquest factor més que afavorir l’intèrpret el que aconsegueix és estandarditzar-lo en lloc de singularitzar-lo. Quantes vegades una veu natural bonica se n’ha anat a la pífia provant d’assemblar-se a no sé quin famoset, en lloc de mirar de potenciar les seues autèntiques qualitats i frescor natural. Això és el primer que m’ha cridat l’atenció de Sandra Bautista, aquesta primera oportunitat que he tingut de veure-la i escoltar-la actuant en directe a la bonica programació Espai Acústics de l’Orfeó Lleidatà. Hi va anar amb les noves cançons empaquetades a Trapezista (2019), el segon àlbum, escatxigades d’algunes altres d’extretes de La Casa de les Mil Olors (2017), el disc de debut, i que ja ens van posar en avís de la meravellosa potencialitat i talent melòdic d’aquesta cantautora de Martorelles, les composicions de la qual desprenen frescor i sinceritat. Amb clares influències de gèneres llatins i de la música d’autor de més sensibilitat, el seu buquet musical és un autèntic regal per als sentits. La sessió entre nosaltres, acompanyada del formidable guitarrista i loopista Víctor Martínez Galeote, que també va aportar segones veus, va convèncer absolutament tots els que vam anar a veure-la, desitjosos d’una estona agradable amb cançons tan ben travades formalment i amb lletres d’aquestes que, de veritat, ens diuen coses.