Precisió melòdica

Quan es planteja qui és el trompetista cantant de jazz més cèlebre de la història, amb tota seguretat la resposta més recurrent és Louis Armstrong. Tanmateix, aquesta dupla interpretativa no és la més típica que s’ha donat, ja que han abundat molt més, per exemple, cantants pianistes, dels quals n’hi ha hagut molts i de molt bons, tant homes com dones. Al costat del geni de Nova Orleans, altres trompetistes han lluit com a vocalistes, des de Valaida Snow fins a la nostra Andrea Motis, passant pel malaguanyat Chet Baker, l’exòtic Hugh Masekela o els multidisciplinaris Jack Sheldon o Herb Alpert, brillants músics amb obra i aportacions d’alt voltatge musical. Doncs bé, en aquesta mateixa línia argumental trobem Ronald Baker, un molt fi estilista de la trompeta, però també de la veu, que va reunir com a combo de suport en aquesta ocasió el trio de vells coneguts de l’afició local format per Gerard Nieto (piano), Ignasi González (contrabaix) i Xavi Hinojosa (bateria), que van brillar sobradament. Un talentós Baker ens va regalar a les seues parts instrumentals magnífics frasejos, plens de dolçor i precisió melòdica, però quan es tractava de cantar, va demostrar una notable varietat de registres, enfrontant-se igual de bé a balades, tempos mitjans molt soul i improvisacions scatejades realment espectaculars. La sorpresa nocturna va ser la trombonista Joana Cebolla, convidada especial, que s’hi va sumar en un parell de temes, i va demostrar molt correctes maneres també. En conjunt, el regust final va ser la mar de bo ja que el públic que va omplir la sala B del Granados va gaudir de la qualitat i ganes d’agradar que tots els oficiants ens van regalar sense embuts.