Reconeixement majoritari

A part de magnífic compositor i músic, Dani Flaco deu ser a més una persona magnífica i amb reconeixement majoritari entre els companys de professió, d’acord amb els coprotagonistes que un descobreix a l’acarar els continguts d’Al limón, la seua flamant última entrega discogràfica. I és que comptar d’una sola tacada amb gent seperpopular i reconeguda com Pedro Guerra, Manolo García, Ismael Serrano, Rebeca Jiménez, Marc Ros, Dani Balmes, Las Migas, Álvaro Urquijo, Andrés Suárez, Javier Ruibal o Mclan per executar els duets que componen aquest disc posa en alt valor la figura del cantautor de l’Hospitalet de Llobregat, la trajectòria del qual frega ja els vint anys de lenta però segura evolució in crescendo. Amb l’Espai Orfeó abarrotat i acompanyat per l’excel·lent guitarrista Pepo López, que també va posar veus quan va caldre, Flaco es va posar el públic a la butxaca ja que, a part de les seues formidables facultats artístiques, domina sense embafaments l’art de la comunicació personal amb els espectadors –allò que els professionals denominem feedback–, aconseguint distreure’ls però sense caure, tampoc, en humor fàcil o previsible. El repertori van ser, lògicament, cançons del seu últim àlbum encara que escatxigades d’altres d’extretes de Verbenas y fiestas menores, Versos y madera, Secretos de sumario, Xarnego, Fuerzas de flaqueza o Salidas de emergencia, és a dir, tota la seua aportació des del debut disquer de cap al 2006. La seua veu, característicament enrogallada, resulta bonica i del tot apropiada per entonar uns versos tan ben escrits i que adornen les històries urbanes que constitueixen la seua autèntica especialitat discursiva cantada.