CRÍTICADEMÚSICA
En absolut fútil
Le Nais, al concert que va obrir el cicle ‘Acústics’.
Un altre dels nostres espais de música en viu que intenta tornar a activar-se aquests dies és l’Espai Orfeó, que ha inaugurat per segon any el cicle Acústics. Malgrat que fos amb restriccions d’aforament i les mesures de protecció ja habituals, l’actuació programada per donar el tret de sortida al cicle va valer, i molt, la pena, ja que vam conèixer una nova artista que, certament, promet i molt. Parlem de Naida Camarasa Castel, que té com a enigmàtic i suggeridor sobrenom de guerra musical Le Nais, per a una proposta creativa aparentment déjà vu (poètica passional, sonoritats una mica lineals, modulació vocal forçada o, fins i tot, l’elecció idiomàtica), però que quan comença a desgranar-se, ens dóna a entendre que som davant d’una pàtina bastant més complexa i plena de matisos que el que semblava anunciar a priori. En format bàsic amb guitarra i veus, i el suport de bateria, percussió i algun preenregistrament, l’artista de Balaguer establerta a Barcelona ens va delectar amb el seu –encara– bastant exigu repertori de composicions pròpies en anglès. Així, a més dels temes de diversos singles com Dancing, el del seu debut, o Fear, i les composicions que teixeixen la seua primera col·lecció en forma d’EP, titulada genèricament When I Can’t Speak But I Can Sing, amb Burning, Hurricane, Revolution i
