Enorme altura artística

El primer concert en viu de la ciutat, després del tancament obligat de les sales de concerts a causa de la maleïda pandèmia, ha estat el d’obertura del Festival Jazz Tardor 2020 que, per desgràcia, va veure com s’anul·laven o postergaven els dos primers, anteriorment assenyalats, de Rick Margitza i Scott Hamilton. Aquest tercer recital del cartell, doncs, a càrrec de l’elegantíssima cantant Mariola Membrives, acompanyada del gran pianista Chano Domínguez, s’ha revelat un espectacle de gran categoria i enorme altura artística. El xou, de naixement recent, segons ells mateixos van explicar, presenta, com no podria ser de cap altra manera, una molt bonica simbiosi musical amb el flamenc com a principal ingredient sonor.

No en va, tant la trajectòria de la cantant cordovesa com la del pianista gadità han transitat sempre per camins flamencs d’índole diversa, encara que observant vaivens cap a altres gèneres, majoritàriament el jazz, però tornant sempre, com en aquesta nova experiència, a les seues arrels culturals de bressol. Amb tot just una o dos actuacions anteriorment a aquesta de l’Enric Granados, Chano i Mariola o Mariola i Chano –és igual l’ordre– van demostrar un grau de compenetració admirable i l’aparença de portar anys actuant en aquest format de tan indubtable atractiu i que han de repetir tot el que puguin.

Ella, elegant i entregada com sempre, va lluir grandiosa en la part vocal i en les seues formes interpretatives sobre l’escenari. Ell, inspiradíssim i precís com acostuma a ser-ho, va extreure del piano sonoritats inversemblants que van donar a cada cançó boniques aures diferents. El repertori a base d’estàndards de jazz, copla, flamenc, clàssics llatinoamericans i una mica de pop, barrejat tot amb habilitat, va fer les delícies del públic, que va gaudir sense treva de tanta emoció i sensibilitat a doll.