Compactes i poderosos

Una de les característiques més saludables i remarcables del Jazz Tardor, en els seus més de vint-i-cinc anys de trajectòria impecable, ha estat brindar al públic aficionat uns cartells farcits de bons músics i formacions, en els quals la varietat estilística ha fet bandera d’identitat, amb mostres de jazz de pelatges ben diferents. En aquest lloable esperit d’acontentar gustos de tot tipus, el programador ha optat aquesta ocasió per Dunguity, un combo local de naixement prou recent i del qual formen part cinc músics de llarguíssima trajectòria artística que ara es desenvolupen dins de l’anomenat jazz rock, un estil que va assolir el màxim fulgor i popularitat entre finals dels seixanta i fins ben entrats els vuitanta. La formació, potent i ben greixada com vam poder comprovar a la perfecció tots els que vam anar a veure’ls i escoltar-los, està formada pel teclista Josep M. Serra, Víctor Alba al saxo alt, Enric Navarra a la guitarra, el baixista Ramón Codina i Gerard Luque a la bateria i percussions. Durant una hora i mitja llarga, vam gaudir d’un so compacte i poderós que ens va remuntar, a base de bones versions, a formacions històriques com Weather Report, la

Mahavishnu

Orchestra, Return to Forever, Blood, Sweat & Tears o Steely Dan, puntals d’aquella època daurada en què la fusió entre el jazz i el rock va arribar a cotes inimaginables. El repertori dels Dunguity va incloure, a més, unes quantes composicions pròpies, degudes al talent compositiu de Josep M. Serra, que van lluir tant o més que qualsevol dels covers que es van escoltar en el seu brillant xou vespertí. Vist això, el següent hauria de ser un primer disc que posés en suport tangible el treball d’aquesta banda d’envejable futur tan a curt termini.