Presència i vitalitat

El concert de jazz que, any rere any, celebra la UdL cada primavera es va haver d’ajornar aquest any fins nova ordre per culpa del coi de confinament pandèmic. Per fortuna, s’ha pogut reprogramar en el Jazz Tardor, lluint, ni més ni menys, amb la presència d’un dels millors saxofonistes espanyols de l’últim mig segle. I és que Perico Sambeat porta més de trenta anys fent-se amb el millor del gènere, tant a nivell nacional com el de més enllà de les nostres fronteres. L’afició local ha gaudit moltes vegades de la seua presència, escoltant-lo tocar saxos i flauta travessera en multitud d’iniciatives grupals i navegant sobre sonoritats de molt divers pelatge estilístic. Una altra de les seues característiques és el seu gust indissimulat per variar sovint de partenaires, sempre de gran qualitat, a la recerca de noves experiències musicals, cosa que facilita als seus públics descobrir altres artistes més desconeguts per aquests pagaments. En aquesta ocasió, amb l’eficaç i sempre precís drummer irlandès Stephen Keogh –aquest sí, molt conegut per l’afició lleidatana, per presències anteriors aquí–, van arribar acompanyant el de Godella tres formidables intèrprets com el pianista Alberto Sanz, el contrabaixista Toño de Miguel i, sobretot, el trompetista Voro García, tristament infreqüents a Ponent. Junts van protagonitzar un espectacle d’altíssim voltatge jazzístic que ens va atansar, una vegada més, a la figura del gran Charlie Parker, i van recordar un concert memorable del malaguanyat saxofonista nord-americà celebrat al Massey Hall de Toronto a començaments dels anys cinquanta del segle passat. Van despatxar amb enorme vitalitat i presència interpretativa aquest

be-bop llustrós, dolç i elegant, tan característic de Perico Sambeat, que els seus fidels paladins d’aquesta ocasió nocturna van apuntalar com l’ocasió mereixia: fantàsticament!!