Orfebreria musical

És reconfortant i excitant, alhora, quan descobreixes un nou nom amb el seu món musical particular i diferent de tot el que solem escoltar. Coloma Bertran és una violinista excel·lent que ja fa anys que puja als escenaris d’aquest país col·laborant en projectes de moltíssima gent o d’ella mateixa compartint esforços amb tercers des d’Obeses fins a El Pont d’Arcalís, passant per Belda & Sanjosex, Guillem Roma, Elena Gadel, El Chinchilla, Guillem Soler, Kiko Veneno, Caiqué, Fundación Tony Manero, Guida Sellarés, Dàfnia, Glòria Terricabres, Pep Sala, Viotrònica, Duetu, Jordi Gas, diversos projectes col·laboratius de temàtica infantil o folk i fins i tot alguna banda sonora de pel·lícules.

Una instrumentista d’aspecte tímid que sempre vèiem en segon terme de l’encerat, darrere de l’artista de torn, però que a l’intervenir era capaç d’omplir ella sola tot l’escenari amb la seua manera exquisida de tocar, pura orfebreria musical, destacant per uns pizzicatos sublims i commovedors.

També, per un tempo interpretatiu pausat i envoltant, molt allunyat, per fortuna, del d’aquests violinistes de moda que sembla que circulen en bòlid de carreres per demostrar el seu virtuosisme, quan la velocitat amb què es toca, al nostre entendre, és del tot irrellevant. Aquests últims dies de l’any hem gaudit amb l’oportunitat, per fi, d’un espectacle complet al seu nom, amb l’excusa de la presentació del seu primer àlbum personal: Nocturns i Diamants.

A Lleida va venir acompanyada de la cantant Ju, una de les seues col·laboracions en la part vocal del disc, i van protagonitzar les dos un bellíssim recital, mig instrumental, mig cantat, a partir de composicions pròpies o musicacions de textos poètics aliens, que van aconseguir emocionar el públic amb un fons i forma bonics i tan poc habituals.