CRÍTICADEMÚSICA
Volant alt
JAZZ
Festival Jazz Tardor.:
Sala: Cafè del Teatre.
Data: 14 de febrer.
Embolcallada per un grup d’acompanyament que va ser genial, amb cinc autèntics pura sang del gènere, a saber, el contrabaixista Ignasi González, Xavi Monge a l’orgue, la guitarra de Jules Frayssinet, els tambors de Roger Gutiérrez i, de forma puntual al final de l’esdeveniment, el saxofonista Pau Garí, aquesta jove cantant i trombonista de veu naïf i bones maneres instrumentals va posar de manifest el seu talent i ambivalència i que ha irromput amb força i –presumeixo– per quedar-se per molt de temps en l’actual panorama artístic.A destacar que no es va notar, en absolut, que aquesta del Cafè de l’Escorxador i en el marc del present Festival Jazz Tardor fos la primera vegada que saltava a un escenari com a líder d’una formació de tanta substància i que ho fes durant un esdeveniment de tal significació i prestigi.
El cas és, i a les proves em remeto, que aquesta artista de potencial real encara per descobrir en tota la seua magnitud i conseqüències va cantar molt bé i va tocar el trombó a l’altura de les expectatives creades i sense denotar cap nerviosisme.El repertori vespertí va ser l’excel·lent selecció d’estàndards del disc que s’estrenava i alguna peça que va quedar-ne fora, malgrat que augurant continuïtat en un futur.
No val a dubtar que aquest àguila i visionari que és el promotor i productor Josep Ramon Jové ho ha tornat a fer: descobrir i donar ales de llibertat musical a aquesta nova rara avis local que sens dubte volarà molt alt.