Autèntica passada

Segons la definició, valor afegit és allò que augmenta l’estimació o l’estima que s’atorga a una acció o a una obra de la mena que sigui o, com en aquesta ocasió, d’una creació artística i l’exposició en un espai públic. Així, el preu de l’entrada d’un esdeveniment pot ser cara si no està a l’altura de les nostres expectatives, o baratíssima, quan el que ens han ofert té un valor enorme i inversament proporcional a la quantitat que s’ha pagat per gaudir-ne.

Doncs bé, la ME-RA-VE-LLO-SA actuació en format de piano sol que Marco Mezquida va oferir a l’Espai Orfeó de Lleida ens va deixar a tots en autèntic estat de xoc, incrèduls del que havia succeït a l’escenari. Com volent deixar palès tot el seu talent i i la seua imaginació, un poder tècnic segurament sense parió en l’actual panorama musical i una fantàstica capacitat tècnica rica en detalls i textures, Mezquida ens va regalar, entre d’altres, una improvisació de més de cinquanta minuts, senzillament sublim, que ens va transportar a una altra dimensió espacial i sensorial.

Imaginin un barret de copa màgica en què conviuen, per exemple, estrelles com Satie, Scott Joplin, Rakhmàninov, Gershwin, Arrau, Duke Ellington, Bill Evans o Keith Jarrett, amb tota la seua grandesa compositiva i excepcionals dots pianístics per protagonitzar instants irrepetibles, que es calça a la seua pròpia mesura aquest músic balear excepcional, encara rabiosament jove i de límits inimaginables, per regalar-nos una part breu del seu propi món creatiu i de grandiositat inescrutable per al comú dels mortals, però capaç de fer-nos emocionar..

Costa expressar-ho, ja que falten paraules encara que sobra emoció: una cosa irrepetible per al públic que vam gaudir-ho i gran fortuna per als programadors, que han marcat un abans i un després en les seues activitats, però que tan difícil els resultarà d’emular. Una autèntica passada!