Herois autèntics

CÁNOVAS, ADOLFO Y GUZMÁN

 

Entre finals dels seixanta i principis dels setanta, va prendre forma el fenomen dels folk-rock singers amb figures del calibre de Bob Dylan, Paul Simon, James Taylor o Carole King, entre altres. Es van donar també unions intermitents de forces amb diferents personalitats, com va ser el cas de David Crosby, Stephen Stills i Graham Nash amb la participació eventual de Neil Young, sent els de més fama artística i impacte popular, marcant tota una època i creant escola i imitadors arreu del món. Aquí, el seu referent més clar van ser els mítics Cánovas, Rodrigo, Adolfo y Guzmán, magnífics compositors i cantants, amb el seu precedent anterior, Solera, els que van mimetitzar millor els seus mentors anglosaxons. Basats en tres àlbums en dos dècades, considerats de culte a dia d’avui, sobre tot el celebèrrim Señora Azul (1974), i unes quantes, poquíssimes, posades en escena en viu i diàspores contínues dels seus membres per a activitats diverses en solitari, ha constituït una fita per al MUD haver-los reunit en un concert. A saber, l’únic celebrat mai a Catalunya, i malgrat haver comptat només amb José María Guzmán i a Adolfo Rodríguez, ambdós en excel·lent estat de forma, al costat de Juan Robles, fill de Cánovas, formidable pianista, i en absència de Rodrigo García retirat de la música des de fa anys. El cas és que la sessió, malgrat tot, va resultar deliciosa i molt sentimental amb el trio desplegant una cosa semblant a un “grans èxits”, recordant no només els CRAG, sinó també altres experiències diverses de tots junts o per separat a Los Íberos, Solera, Cadillac o de cada un per lliure. En realitat, un revival tan grat com emocionant per a tots aquells que reivindiquem la nostra història musical i els seus herois autèntics, més enllà de modes passatgeres o interessos comercials espuris.