Cristal·lí i brillant

JAZZ

Aquest Festival Jazz Tardor tan atípic continua cremant etapes, a poc a poc, a raó d’una actuació al mes. L’última la va protagonitzar un molt valuós guitarrista nord-americà, nascut a Hartford (Connecticut) encara que establert a Madrid des de fa relativament poc temps. Sean Clapis es va formar d’una manera molt sòlida sota els auspicis de bons mestres com Jimmy Greene o Paul Brown, i es va llaurar molt ràpidament una reputació d’excel·lent estilista de les sis cordes en els nombrosos clubs del nord-est del seu país. No obstant, desitjós d’elevar al màxim possible el seu nivell i obtenir una projecció encara més gran de la seua tasca jazzística, va decidir instal·lar-se a Nova York, on va aconseguir fonamentar-se com un dels millors músics joves de la seua generació. Aquesta última dècada ha fet gires per mig món defensant un concepte jazzístic que parteix de la tradició del gènere, però entroncant amb sonoritats més modernes i contemporànies, a partir d’un timbre vibrant, fluid i melòdic i un sentit rítmic profund que crida l’atenció. La seua imbricació vital i professional en la nostra escena ha estat ràpida i profitosa per la qual cosa, en aquest temps de pandèmia que ha coincidit amb el seu establiment entre nosaltres, aquesta presència propera ha contribuït que puguem admirar-lo als escenaris espanyols amb més freqüència que en temps passats, que el veien d’un costat a l’altre sense parar. Per a aquesta ocasió, acompanyat per uns eficaços Dani Juárez al saxo, Naima Acuña a la bateria i Javier Callén al contrabaix, Clapis ens va regalar un xou exquisit desgranant The Abbey Road Sessions, el seu més recent enregistrament, a més d’uns quants standards, treball en el qual va demostrar el seu brillant i cristal·lí estil guitarrístic i, sorpresa!, unes aptituds interessants com a cantant que ni li coneixíem ni li sospitàvem.