Trepidant i encantadora

POP-ROCK

 

Sempre he afirmat que les actuacions que menys m’agrada ressenyar són les que s’organitzen en l’àmbit de la festa major. Les raons, òbvies per a mi: aglomeracions excessives de gent al ser gratuïts la majoria de concerts, falta d’interès (i de respecte) cap a l’artista o banda que estiguin oficiant per part d’unes quantes persones que t’acaben amargant l’estona ja que van a les festes a divertir-se –SÍ, lògicament, com tothom–, però que no respecten qui tenen al costat o davant.

L’any passat no hi va haver festes per culpa de la pandèmia i aquest s’han celebrat a mig gas i amb mesures preventives i restrictives que, malgrat l’empipament i les dificultats d’accés i col·locació, m’han permès, tanmateix, gaudir d’aquesta música millor que mai en aquestes circumstàncies, assegut i sense atropellaments de ningú i malgrat no haver pogut acreditar-me en tots els esdeveniments musicals que hauria desitjat havent deixat a l’estacada diversos músics de gran volença personal i artística. .

El cas és que vaig anar a escoltar Maika Makowski amb ganes per veure la seua evolució des d’aquella última visita a Lleida durant el MUD 2018 i vaig comprovar que es troba en un moment professional realment dolç encara que molt més punky sonorament i gestualment del que la recordava. Va oferir un set musical tan electritzant com divertit, seleccionant cançons dels seus set treballs discogràfics d’estudi, sobretot de l’últim, MKMK (2021), i diverses estrenes per a l’ocasió, a més d’alguna versió aliena sorprenent.

Acompanyada per una banda compacta i d’admirable versatilitat instrumental i coral, la mallorquina va fer fora la resta, obsequiant a tothom amb un espectacle trepidant i encantador en què la seua energia aclaparadora no va cessar en cap moment.