Exquisida i elegant

JAZZ

L’espectacle de Hetty Kate va resultar a la fi l’última entrega d’aquesta atípica edició 2020 del Jazz Tardor, ja que ens ha recordat més les antigues programacions dels mítics Amics del Jazz, dels anys vuitanta i principis dels noranta, a base de concerts repartits al llarg d’un any, que qualsevol altre cartell estàndard del festival jazzístic lleidatà, acostumat a concentrar en poc més d’un mes totes les seues actuacions. I dic que va ser l’últim perquè coincidint amb el recital de la preciosa i eixerida solista britanicoaustraliana se’ns va anunciar la baixa del saxofonista Harry Allen, a una setmana del seu compromís entre nosaltres, davant de la impossibilitat de poder viatjar a Europa, cosa que lamentem al tractar-se d’un extraordinari solista.

Entrant ja en matèria, val a dir que Hetty Kate, assentada vitalment a París des de poc abans de la pandèmia, ha de ser considerada una de les millors cantants de jazz de rang clàssic actuals. Envoltada sempre de formidables instrumentistes per donar cobertura a la seua exquisida veu i elegants maneres a sobre de l’escenari, ens va regalar a tots els aficionats un xou modèlic, en el qual el seu swing exuberant va aconseguir guanyar-se al públic des de la primera nota i, sense solució de continuïtat, fins a la mai desitjada conclusió de la seua actuació.

Amb nou formidables discos en el seu historial, va desgranar en aquesta ocasió, sobretot, Under Paris Skies, la seua més recent aportació d’estudi, incloent algun tema en francès, tot plegat en un distès feed-back amb els presents, destacant per una loquacitat prou sorprenent i divertida. .

En resum, una gala preciosa amb una artistassa com poques que confiem tornar a gaudir molt aviat.