Bells colors

JAZZ

 

Encara que la gent de l’Orfeó delimités en la seua programació de jazz la recent actuació de la cantant i compositora portuguesa Sofia Ribeiro, la veritat és que la seua talla i versatilitat demanen una descripció artística moltíssim més àmplia. Com vam poder disfrutar durant el concert, al qual va acudir acompanyada del formidable guitarrista italià Bart Barenghi, habitual col·laborador seu en directe i també d’algun dels seus enregistraments, la seua dimensió musical com a intèrpret presenta moltes més arestes estilístiques diferents, de manera que seria arriscat, a part d’injust, encasellar-la en res en concret.

A banda de per una veu de bonics i variats colors, segons convingui a cada una de les seues intervencions, Ribeiro destaca per una tonalitat profundament, tremendament, expressiva i de gran poder sonor. Tot plegat no exempt, en absolut, d’una sorprenent capacitat emocional, grans dots d’improvisació vocal i un sentit rítmic portentós que li permet fins i tot imitar instruments diversos.

Així, el seu univers sonor no observa límits, atrevint-se a fusionar des del fado del seu país fins a la bossa nova o altres ritmes llatins, amb el pop, la cançó d’autor i, per descomptat, aquest jazz seu tan singular i inclassificable, que la converteix en una de les millors veus universals de la world music actual. .

A Lleida ens va delectar amb cançons interpretades en portuguès, castellà i anglès en les quals va demostrar la seua meravellosa habilitat amb la veu, acabat d’estrenar el seu retorn als escenaris després de veure’s confinada a Colòmbia, durant aquest temps recent, on la va agafar l’inici dels estralls de la Covid però que, per fortuna, almenys, van generar Casa, un àlbum preciós i d’enorme talent melòdic.