En tota l'esplendor

CANÇÓ D’AUTOR

 

Resulta especialment emocionant poder ressenyar músics que pràcticament he vist nàixer. Però no em refereixo en concret a tal o tal artista ponentí dels molts que he tingut el privilegi de contemplar en els seus primers passos i, en unes quantes ocasions assenyalades, també la seua consolidació en el negoci, des dels anys noranta fins ara mateix. En el cas de la pianista, compositora i cantant Emília Rovira, això de pràcticament nàixer és textual. Filla d’escriptors, poetes i professors de la Universitat de Lleida, companys i amics meus des de fa més de trenta anys, és a dir, tota la vida, he sabut d’ella des del principi mateix de la seua etapa personal i artística. De la seua formació musical dedicada i acurada i, per descomptat, d’aquells inicis musicals folk-pop en grup (EnVers) i una posterior decantació cap a la docència, d’una banda, i a la composició en interpretació en solitari, de l’altra, concretades en un llustrós i reconegut treball d’ambientació musical per al món del videojoc i, des de fa tres o quatre anys, en una carrera molt meritòria de compositora i intèrpret en la qual no ha parat d’evolucionar i madurar. . En el seu historial, ja, dos joies com Contra la mort / Against Death (2017) i Amor i ràbia (2021), en el qual posa música a poetes diversos i als seus propis versos, amb un bell discurs en què combina temàtiques d’amor amb la seua visió personal i compromesa sobre qüestions com el racisme, la violència de gènere o la crisi dels refugiats. Acompanyada d’un elenc de músics formidables, que van crear l’ambient perfecte, Rovira ens va obsequiar amb un recital d’enorme elegància en el qual les seues qualitats, veu i capacitats compositives i instrumentals van resplendir en tota la seua esplendor.