Pau Vallvé és ara

Únic concert de Pau Vallvé en terres lleidatanes d’aquest estiu. Va ser al festival Els Rentadors de Juneda, espai ple d’història costumista local i, avui, preparat com manen els cànons de la modernitat per seguir caminant cap a la consolidació com a festival de referència del país. Tant de bo passi això algun dia. Vallvé, en duet amb l’inseparable Darío Vuelta, van fer gala d’una molt alta solvència musical envoltats de sintetitzadors i bateries electròniques que, des de la primera Buguenvíl·lies, van deixar clar que ser dos damunt de l’escenari flotant damunt les aigües no impedeix dotar de la força i contundència musical quan la cançó ho necessita, i de la pausa d’una guitarra arpegiada quan ho requereix el moment.

Un directe atronador ple de màquines que, per posar-hi només un inconvenient, en alguns moments patia de volums massa alts que impedien escoltar amb nitidesa la veu de Vallvé. Malgrat tot, i durant gairebé dues hores, els dos-cents assistents van gaudir del repàs sencer del seu darrer disc, La vida és ara, gravat durant la pandèmia al seu estudi, amb temes com Èpoques glorioses, Mori l’odi o la salsera Què va, què va, amb coda final amb clàssics com Amics dels cirerers, Protagonistes o Avui l’únic que vull.

I és que ser l’únic artista d’un concert, avui que els cartells dels festivals són plens de noms i presses, és un bé molt preuat, per això ni públic ni Vallvé tenien cap pressa, i el concert va transcórrer entre cançons celebrades pels assistents àvids de música en directe i un divertit recull d’anecdotari que van apropar, encara més, Vallvé amb el públic de Juneda.