Molt Sidonie

El públic de Ponent tenia ganes de Sidonie. Tantes, que van esgotar totes les entrades del concert que el grup va oferir als Rentadors de Juneda. No és en va, ja que portar els Sidonie per les nostres terres sembla inexplicablement més un acte heroic que allò que realment mereixerien.

Amb vint-i-cinc anys de carrera a les espatlles, el trio –ara quintet– de Barcelona va sortir a menjar-se l’escenari flotant sobre les aigües com si fos el seu primer dia i a fer gaudir el públic que omplia les dues grades supletòries afegides per a l’ocasió.

Concert de gala. Concert de dues hores en què Sidonie va demostrar per què és un dels grans grups del rock del nostre país. O de rock indie, per ser més precís. Solvència demostrada, talent, imaginació i passió. Van començar amb tres clàssics (Persona, Nuestro baile del viernes i Fascinado), i van seguir intercalant temes del seu darrer disc, El Regreso de Abba, amb un repàs als més populars de la seva carrera, mentre Marc Ros destensava els nervis inicials i fins i tot s’atrevia a recitar un poema de Maria-Mercè Marçal sobre una base musical de rock psicodèlic.

I van tocar dues hores? Sí, i perquè no en tenien tres. Això és Sidonie, una banda que ha sabut transitar entre diferents moments musicals, amb grans èxits i algunes caigudes. Una traca final, amb Mi vida es la música i El Incendio, va acabar posant dempeus el públic, actiu i de menys a molt més durant tota la vetllada. Això és Sidonie, molt Sidonie. Una aposta segura.

PD: L’única aposta que no van complir és la que assegurava que seria el primer grup dels Rentadors que acabaria a l’aigua.