CRÍTICADEMÚSICA
Magnífic
FOLK-BLUES
Espai: Auditori Enric Granados.
Data: 24 de setembre.
L’artista de Pittsburgh MichaelLee Wolfe és un vell conegut de l’afició bluessy i folk espanyola i catalana. No en va, des que es va assentar a començaments de la dècada dels anys vuitanta del segle passat a Astúries, la seua presència ha estat constant i molt prolífica tant en actuacions com en enregistraments de variada índole. El que no es pot negar és que el seu profund coneixement de la tradició musical amb arrels del seu país, li ha permès desenvolupar un mestissatge en termes estilístics, tan singular com admirable, havent aconseguit, en la seua activitat de folk-singer, ajuntar pals diversos del seu bressol nord-americà, això és, blues, jazz, tex-mex, country&western, bluegrass , etc., amb altres d’aquí com la nostra música tradicional, el folk peninsular del nord, etc. En aquesta última visita seua a Lleida ens ha sorprès amb un format més en ona jazz, acompanyat d’un trio d’estilistes més que ressenyable, amb Ignasi González, contrabaix, i Roger Gutiérrez, bateria, conformant una secció rítmica insuperable, a la qual es va unir sempre que va caldre el pianista i organista Gerard Moragues, l’excel·lent aportació instrumental del qual va resultar no menys impactant que la dels seus dos companys acabats d’esmentar.
El cas és que, fent gala de la seua loquacitat ja coneguda entre tema i tema, aquest magnífic músic ens va obsequiar amb un xou la mar de reconfortant, exposant, a part de les seues influències ja conegudes, un amor profund i innegable per l’obra d’artistes com Bob Dylan, Johnny Cash o Woody Guthrie, entre altres. Més enllà de la seua factura de bon cantant tot terreny, que és evident, quant al seu domini de l’art guitarrístic van quedar de manifest un profund coneixement de les sonoritats possibles de l’instrument de les sis cordes embolcallat d’una tècnica interpretativa també molt notable. Tot això va agradar i molt a tot el públic que va anar a disfrutar d’aquest últim espectacle..