Preciositats

FADO

Array Resulta altament gratificant que cada edició de l’Interfado ens presenti nous artistes dels quals gairebé res, o res absolutament, hem conegut anteriorment. De Raul Marques, la veritat, crida l’atenció haver-lo descobert tot just ara, ja que porta establert al nostre país des de principis d’aquest segle, encara que si furguem en el seu currículum veurem que s’ha prodigat i molt al costat de gent tan coneguda com Miguel Ríos, Los Coronas, De Pedro, Cooper o els Calexico. La seua enorme versatilitat instrumental i vocal –toca un bon munt d’instruments i, quant a les seues habilitats cantant, és destre per manejar-se en estils diversos com el jazz, el rock, el soul, el funk, etcètera– li han permès una activitat professional molt transversal, i demostra, una rere l’altra en totes les seues experiències, un enorme virtuosisme i una gran adaptabilitat.

En l’àmbit fadista, Marques no és neòfit en absolut i el seu bressol lusità demostra que també porta arrelat l’estil musical més popular del nostre veí peninsular. Òbviament, un artista tan competent en pals diferents tendeix a aprofitar el seu variat bagatge per, sense distorsionar res, donar a la seua visió del fado un colorit absolutament sorprenent.No fa falta res més que escoltar el seu àlbum més recent, New Lisbon Arizona, per comprovar el seu extraordinari talent i aquest gust indissimulable pel mestissatge musical. Flanquejat per dos magnífics músics com són el contrabaixista madrileny establert a Castelló Francisco López Loque i Raúl Sánchez, també de la capital, a càrrec de la guitarra portuguesa, el de Viseu ens va obsequiar, a part de fer-ho amb la seua elegant i vellutada veu acompanyada de la guitarra, amb diversos passatges amb la trompeta, de la qual també va donar sobrades mostres de ser un consumat estilista.

Preciositats com Nâo É Fácil, Indios Da Meia Praia, Sodade o Casa Da Mariquinhas proven tot l’apuntat.