FADO
Array Abord de nou del seu projecte
Fado Inverso, va tornar a Lleida després del seu debut aquí fa diversos anys la cantant Ana Roque, acompanyada de Joao David Almeida a la guitarra espanyola i, en els cors, de l’elegant violoncel·lista Susana Castro Santos. Durant la seua presència en aquesta desena edició del Festival Interfado, l’excel·lent solista lisboeta va desplegar el seu molt suggeridor ventall de qualitats vocals, interpretant un repertori compost bàsicament de temes de la seua pròpia autoria encara que els adornés, aquí i allà, amb diversos estàndards del gènere. Com ja va ocórrer en aquest xou anterior preciós que va aconseguir delectar el públic local i va deixar tan bon record, en aquesta ocasió Ana Roque no va tardar a enlluernar-nos teixint una sessió melòdica perfecta i ordenada i amb els crescendos necessaris perquè la nostra atenció no es perdés en cap moment de l’espectacle i es mantingués alerta de les evolucions d’aquest trio màgic.
Cal destacar l’aportació del guitarrista Joao David Almeida que, al marge del seu gran talent interpretatiu i la seua perícia tècnica amb l’instrument, ens va sorprendre amb un domini i unes possibilitats vocals que no li coneixíem i que van apuntalar més encara el treball de la protagonista principal del vespre a l’Espai Orfeó. Així mateix, va ser digna de nota la sobrietat i savoir-faire de Susana Castro que, lluny d’escarafalls escènics efectistes, es va limitar a treure del seu violoncel –que no és poc– matisos sonors d’una subtilitat i un preciosisme immensos. Temes com Menina, Andorinha, Barco Negro, Lua, Teus Lindos Olhos o Corrido, entre d’altres, ens van sonar a glòria, demostrant que el fado, quan t’atanses al seu esperit amb predisposició i grat sincers, l’acabes sentint com a propi i apreciant com una de les músiques més boniques del món.