Meravellosament càlid

CANÇÓ D’AUTOR

Intèrpret: Quique González

Lloc: Auditori Enric Granados

Data: 19 de febrer del 2022

No s’ha prodigat Quique González per la nostra ciutat. Només tres vegades, des del seu debut al Cafè de l’Escorxador fa gairebé vint anys, la seua següent parada el 2010 aquí a l’Enric Granados i ara, de nou aquí, dotze anys després, per acontentar una exigua parròquia de, això sí, fidelíssims seguidors que el van corejar des de l’instant 0 de l’actuació. El primer que notem en aquesta reaparició entre nosaltres ha estat el seu evident canvi d’humor i actitud, ja que antany, si les sales no s’omplien o pel que fos sortia a l’escenari contrariat de forma indissimulada i pagaven el concert i, per tant, els assistents, amb un xou ni al cent per cent conforme al seu gran talent i innegables capacitats.

Deu ser que el pas del temps ha apaivagat el seu esperit indomable i fort caràcter, o, per què no, ha esdevingut la lògica maduració que tots assolim en un moment o altre de la vida. El cas és que, malgrat atreure a l’Auditori una mica menys de dos-centes persones, l’estona que el cantautor madrileny ens va regalar va ser, tanmateix, meravellosament càlida i suggeridora i fins i tot ens va semblar d’excel·lent humor. El set de cançons va ser una mica canviat del que va oferir el dia abans en un Palau al màxim de gent, ja que va posar més cançons que a Barcelona del recent Sur en el valle.

Per completar el repertori hi va haver on escollir d’entre la seua dotzena llarga d’àlbums a sobre; és a dir, un bagatge compositiu ja tan notable on la qualitat venç la mediocritat amb escreix, i regalant per al nostre delit temes clàssics com Kamikazes enamorados, Polvo en el aire, Pájaros morados, Salitre, Me agarraste o el seu inevitable Vidas cruzadas, flanquejat per la seua envejable banda d’acompanyament (Toni Brunet, Jacob Reguilón, Raúl Bernal, Alejandro Climent, Edu Olmedo), culpables del formidable so de la banda i excel·lent ambient creat. Tot magnífic.