CRÍTICADEMÚSICA
Pura persuasió
Perquè és, precisament, en aquest vessant de brillant autor en el qual vull fer èmfasi. Més enllà de la típica fisonomia i afegitons de cantautor folk o pop a l’ús, amb la guitarra a les mans Manger supera límits dotant-se d’una ambientació de gran proximitat i alhora absorbent de manera cridanera. A l’Espai Orfeó vam poder comprovar en primera persona com aquest artista nascut a Barcelona emigrat aquí fa anys és capaç de transportar-nos a un ric món sonor, molt orgànic i de gran afectació per als sentits, gràcies a les seues composicions i a la manera singular d’executar-les.
Acompanyat en format de trio per Joan Corominas (teclats, baix, samplers) i Jordi Soriano (percussió electrònica), que el van secundar amb habilitat per construir aquesta imatge buscada i aconseguida de creador electrònic distintiu, la sessió ens va regalar una sorpresa inesperada: la presència del músic senegalès Alu Spear, l’art del qual no va desentonar en absolut amb el que estàvem veient i escoltant a sobre de l’escenari. Les seues últimes cançons reunides en aquest Pura imperfecció (2021), que és absolutament el contrari gràcies a gemmes com Màgia, Enmig del cel i el mar i la recuperada El pilot, constitueixen la prova fefaent de la seua grandesa com a músic modern i tan al dia de tot el que succeeix al seu voltant. Que no és poc...