JAZZ
Recorden
Sweet and lowdon (aquí titulada
Acords i desacords), la pel·lícula de Woody Allen del 1999, protagonitzada per Sean Penn en el paper d’Emmett Ray, segons la trama, un llegendari però fictici guitarrista de jazz dels anys 30, en aquell moment segon millor guitarra de jazz del món al costat de Django Reinhardt? Doncs sí, un versàtil Howard Alden va ser l’encarregat d’interpretar totes les parts de guitarra acústica solista d’aquella exitosa pel·lícula, a més d’entrenar Penn perquè toqués l’instrument al seu paper i pel qual va rebre una nominació a l’Oscar com a millor actor. O sigui, parlem d’un crac jazzístic d’altíssim nivell, al qual vam tenir el plaer i la sort de poder veure en acció a l’Auditori de Lleida compartint lideratge de combo amb el trombonista Dan Barrett, igualment en magnífica forma i qui, per fortuna, ja ens té ben acostumats a Lleida per la seua presència bastant sovint. Amb la sala registrant una formidable entrada de públic –pròpera al sold out– i la formació completant-se amb magnífics estilistes com el saxofonista d’Alcoi Enric Peidro, el pianista britànic Richard Busiakiewicz i la base rítmica formada pel contrabaixista alacantí Andrés Lizón i el drummer
francès Guillaume Nouaux, l’actuació de la denominada The International Classic Jazz All Stars (en la premsa especialitzada se’ls coneix com “L’ONU del Swing”, a l’estar conformada per intèrprets de diferents nacionalitats) va ser únic, oferint-nos tots junts un espectacle musical de gran factura, cenyint-se en tot moment al llenguatge intemporal del jazz tradicional que dominen amb tanta mestria.
Però si haguéssim de destacar alguna de les innombrables virtuts que ostenten aquesta plèiade de grans músics, seria l’elegància amb què executen sempre el seu repertori. Un jazz sense estridències ni excessos, de sonoritat plàcida i suggeridora i demostrant gran generositat entre tots en el repartiment de papers, perquè cap d’ells no pogués semblar estar per sobre de la resta en cap moment de l’espectacle. En definitiva, una selecció exquisida d’estàndards dels anys trenta i quaranta per a unes recreacions meravelloses que tardarem molt a oblidar.
