Array En el marc del cicle
Espai Jazz de l’Orfeó Lleidatà, vam assistir al concert dels germans Casares, Joan i Lluc, d’estirp familiar jazzística i presència incansable des de fa anys en les escenes catalana i nacional del gènere, però amb, també, bon recorregut i un renom guanyats a pols a nivell internacional. Després de treballar-se a preu fet i durant anys tota mena de formats, però posant un especial accent en el clàssic de trio (saxo, contrabaix i bateria) amb molt diversos companys instrumentistes, en aquesta ocasió van comparèixer davant del públic aficionat local amb una variació, com a mínim atractiva, com va ser apostar per l’orgue Hammond d’Abel Boquera, gran especialista de la màquina, per donar un plus rítmic a aquest projecte de novísima creació. Amb la bufona sala de l’Espai Orféo a mitges d’aforament, però amb predisposició i ganes al màxim per agradar, els oficiants ens van regalar un molt interessant repertori d’estàndards, amb homenatges a grans saxofonistes, amanit amb diversos acostaments al Great American Songbook, és a dir, aquest frondós cançoner nord-americà que reuneix les més conegudes composicions de la seua cultura popular, la majoria compostes des del Tin Pan Alley per als musicals de Broadway i el cine de Hollywood de l’edat daurada, per llegendes com Jerome Kern, Irving Berlin, George Gershwin, Richard Rodgers, Cole Porter o Hoagy Carmichael, que van acabar convertint-se en temes prolixament utilitzats pel jazz.
Així que, amb tan bon material de treball i la traça d’aquests tres brillants estilistes jazzers barcelonins (Boquera, de Vilanova i la Geltrú), la sessió va transcórrer plàcidament i de menys a més, perquè els espectadors de seguida vam connectar amb la proposta, demostrant-ho amb el nostre suport i alè continus. Amb encertats comentaris entre les peces, el gran dels germans Casares ens va anar regalant, de forma molt didàctica i amena, una interessant informació sobre les composicions executades i els seus creadors, cosa que sempre és d’agrair, ja que a part del plaer d’escoltar molt bona música no menys agradable és, també, aprendre’n.
