Brighton 64. Combatius i inconformistes

Array Formidable la iniciativa del Cafè del Teatre programant uns teloners de substància per donar més relleu si és possible a la celebració a Lleida del quaranta aniversari dels Brighton 64, celebrat aquestes setmanes amb diversos concerts retrospectius de la seua prolixa carrera musical. Parlem del concert de l’octogenari bluesman Willie Buck, una llegenda viva de l’anomenat Blues de Chicago. Acompanyat pels argentins Totalblues, que van envoltar de forma magnífica aquest timbre de veu rotund i ardent –heretat per descomptat de Muddy Waters en persona– que l’ha convertit en un dels millors intèrprets actuals, tot i que dels molt escassos que encara mantenen connexió amb la vella escola del gènere.

Així doncs, després d’una hora vibrant de rhythm & blues d’alta escola, van saltar a l’escenari els Brighton, encapçalats pels germans Albert i Ricky Gil i per Jordi Fontich, supervivents dels temps fundacionals, al costat d’Eric Herrera i David Abadía, incorporats en èpoques més recents però que s’han integrat a la perfecció i participat de forma magnífica en l’enregistrament de Más de lo mismo. El seu àlbum més recent recull recreacions actualitzades de temes emblemàtics del seu repertori de sempre, amb cançons com La Casa de la bomba (va per tu.. Gerry), Barcelona Blues, Conflicto con tu ayer o En mi ciudad, a més de la versió d’una de les cançons que van marcar els seus inicis, el clàssic Metadona de Los Pistones.

Com no podia ser de cap altra manera –els Gil mai es cansen de crear material–, un parell de talls d’encuny novíssim com La guitarra es mi fusil i Al final del huracán, temes que il·lustren aquest caràcter combatiu i inconformista marca de la casa. El quintet ho va donar tot, com el públic, que va estar també a l’altura de les circumstàncies, com no podia ser d’altra manera. Els barcelonins van clavar a Ponent, ja fa molts anys, la seua particular “pica a Flandes”, cosa que els seus seguidors d’aquí mai obliden.

“Bola y Cadena”, només faltaria...