Plenitud bàrbara

CANÇÓ D’AUTOR

Amb un únic precedent en el meu haver i fa bastant de temps, per cert, vaig rebre amb interès la notícia de l’arribada de Nacho Vegas a la nostra ciutat. Això sí, he estat atent a nivell de mitjans, atansant-me als seus llançaments discogràfics i també, per descomptat, a les seues opinions sobre tal o tal qüestió social, cultural o política, ja que el seu tarannà combatiu i irreductible sempre m’ha semblat honest i digne de ser tingut en compte. L’oportunitat que el va portar a Lleida en aquesta ocasió, en el marc del CurtCircuit 2022, va ser mostrar-nos la seua més recent aportació discogràfica, Mundos inmóviles derrumbándose, editat a principis d’any. En plena gira de presentació que el mou per tota la geografia espanyola, acompanyat per una excel·lent banda de suport instrumental i vocal (Manu Molina, Joseba Irazoki, Ferrán Resines, Hans Laguna i Juliane Heinemann), el cantautor asturià va arribar perfectament greixat musicalment, encara que amb aquell aire taciturn, com si allò no anés amb ell, tan característic. L’entrada de públic, fregant el ple, va ser l’esperó perfecte perquè, de menys a més, Nacho Vegas anés escalfant motors i convencent tots que el seu suport incondicional, des del minut u, seria premiat convenientment. I és que, després de dos dècades de trajectòria, el vaig veure, la veritat, en un moment bàrbar de plenitud, a més que tot va sortir a cor què vols, des del so fins als llums, passant pel repertori escollit, amb les cançons acabades d’encunyar juntament amb algunes de les seues perles més rellevants.

Continua meravellant-me aquesta poètica seua de vegades sagnant, de vegades pícara, de vegades introspectiva, de vegades exultant, però sempre carregada d’intenció per no deixar ningú indiferent i aquestes melodies que li arriben a un fins molt endins i s’hi queden per sempre.