Apartamentos Acapulco. Noise netet...

Array No n’hi ha cap dubte. Després de dos anys terribles de restriccions pandèmiques, hi havia ganes, i moltes, de tornar a la normalitat i, si és possible, recuperar alguna part del temps perdut, malgrat que sigui en horari tradicionalment poc habitual per a esdeveniments musicals en directe. Així, hem d’aplaudir la iniciativa de la productora MayDay de començar a programar els diumenges, en horari vermut, i en format “per a tots els públics”, això és, famílies amb nens inclosos, i passar una estona molt agradable abans de tots anar-nos-en a dinar.

Prometent, en aquesta línia, coses molt interessants per a les properes setmanes, el format va portar en l’ocasió que ara ens ocupa la banda granadina Apartamentos Acapulco, una formació amb tot just un lustre de vida artística però que durant aquest temps ja s’ha fet un nom de prestigi en l’ambient indie del país, proliferant en presencia als festivals més importants i les emissores musicals més cool. El cas és que el grup fundat per Angelina Herrera i Ismael Cámar (amb Pedro Ernesto Moreno i Jorge Murillo de suport instrumental) i apadrinats –diuen– per J de Los Planetas, sona a això, molt planeter, encara que no pot negar tampoc punts de connexió amb bandes noise dels anys noranta com Jesus and Mary Chain, My Bloody Valentine, Pavement, Dinosaur Jr..., encara que lluint una mica més netets.Amb el Cafè del Teatre gairebé ple en les seues tres quartes parts de públic familiar, com apuntàvem abans, vam estar gaudint de la música de qualitat dels Apartamentos Acapulco mentre degustàvem cervesa i vermut a discreció, acompanyant la típica barretja amb patates xips i fruites seques diverses. I és que cançons excel·lents com Todo va bien, Camino de Ronda, Las cosas cambian, Estrella de los Mares, Nunca te dije, Fuego amigo o Deseo, entre moltes més i igual de meritòries que les citades i provinents del seu EP homònim de debut el 2015 i dels seus dos àlbums disponibles fins a la data, El resto del mundo (2019) i El año del tigre (2021), revelen un món creatiu ric en matisos cromàtics i en varietat sonora, tot i que sense arribar a embafar.