Kenny Garrett. Excitació contínua

JAZZ

En l’àmbit musical, per desgràcia per a nosaltres, no totes les estrelles que es passegen pel nostre país per actuar fan parada a Lleida. En el jazzístic, en particular, sempre mirem amb summa enveja les programacions que gaudeixen altres ciutats de la nostra geografia com Donosti, Terrassa, Barcelona, Vitòria, San Javier o Madrid, on gaudeixen d’elencs de categoria internacional extraordinària. Sabem bé de les filigranes amb els números que els responsables del Jazz Tardor han de fer any rere any per oferir-nos un cartell més o menys arregladet, encara que ja seria hora que aquest salt qualitatiu i quantitatiu tan esperat i que la ciutat es mereix, sens dubte, es fes d’una vegada per sempre i fins a la fi dels temps. Tot això ve a col·lació per valorar en la seua justa mesura la presència recent entre nosaltres del, segurament, millor saxofonista nord-americà de les tres últimes dècades i que, aquesta vegada sí, hem pogut disfrutar aquí en plenitud. I és que parlar de Kenny Garrett és esmentar una autèntica estrellassa, que va debutar enrolat a la llegendària orquestra de Duke Ellington. Des d’aleshores, ha compartit actuacions i enregistraments amb feres com Freddie Hubbard, els Jazz Messengers d’Art Blakey, Woody Shaw, o, sobretot, aquell lustre llarg al costat del geni Miles Davis, que tan profundament el va deixar marcat. Aquells que vam anar a escoltar Sounds Of The Ancestors (2021), últim àlbum aparegut al seu nom, avalat per Vernell Brown al piano, Corcoran Holt al contrabaix, el drummer Ronald Bruner i Rudy Bird en les percussions, vam gaudir d’un xou extraordinari que es va iniciar amb Soldiers Of The Fields, un gran tema de gairebé 14 minuts que ens van deixar a tots literalment en xoc. Fins a completar les gairebé dos hores que va durar l’actuació, el Kenny Garrett Quintet ens va mantenir en suspens i en un estat continu d’excitació, amb aquesta música seua de tan alta graduació compositiva i que beu sense ressentiment de totes les fonts possibles de la música afroamericana. Déu-n’hi-do.