Carles Benavent & Roger Mas: Autèntica delícia

JAZZ

Els dies anteriors a aquest concert, a preguntes d’amics i coneguts sobre si des de la meua condició de crític musical aconsellava acudir a escoltar-lo, la meua resposta –com sempre– quan es tracta d’artistes que, d’alguna manera, haguessin estat partícips de l’ambient de la música progressiva espanyola i catalana entre finals dels seixanta i durant la primera meitat dels setanta, sempre és la mateixa. L’actuació pot resultar ser una veritable murga o semblar-nos fantàstica. Al sac del progressiu d’aquella època –tant aquí com en altres latituds geogràfiques– hi havia coses –unes quantes– fantàstiques i d’altres –moltes, em temo– francament pesades i que la gent se les empassava per semblar moderns i estar al dia de les últimes tendències. En el cas del retrobament amb Lleida del llegendari músic barceloní Carles Benavent (recordin: Màquinah!, Música Urbana, i múltiples treballs amb grans com Paco de Lucía, Chick Corea, Camarón, Pedro Ruy Blas, Serrat, Max Sunyer, i un altre llarg etcètera) només per respecte a la seua frondosa trajectòria i aportacions, plenes de gran qualitat en la seua immensa majoria, s’havia d’apostar fort i anar a veure’l en acció. Doncs bé, encert absolut en aquesta ocasió en format –estrany, encara que a la fi meravellós– de baix de cinc cordes i piano al costat del seu amic i habitual col·laborador Roger Mas (no s’ha de confondre amb el cantautor de Solsona), que ens van oferir un xou excel·lent i molt, molt amè. Demostrant que als seus gairebé setanta anys es troba en un estat de gràcia artística sublim, també Mas, per descomptat, l’actuació es va basar en temes de diverses èpoques com Bailas, Zyriab, Luna de Santiago, Tirititrán, De perdidos al río o Guindilla, incloent-hi també sengles records a companys ja desapareguts com Paco de Lucía, Chick Corea o el bateria Roger Blavia, habitual de l’ambient jazzístic barceloní, que va morir en plena joventut i especialment emotiu per a un servidor, ja que vam cursar junts tot el batxillerat i primigènies experiències musicals de tots dos. En fi, gratíssima actuació gràcies a un mag del baix elèctric, capaç d’utilitzar-lo com a instrument solista o com si d’una guitarra es tractés, omplint l’ambient de boniques melodies arpegiades i acords impossibles. DELICIÓS.