EASY LISTENING
Intèrprets: Tolmos & Porté.
Sala: Auditori Enric Granados.
Data: 5 de maig.
Els anys entre l’aparició d’Elvis Presley i la consolidació de The Beatles com a gran fenomen popular marquen el canvi d’ordre en la indústria musical occidental. Això és, l’assalt d’uns nois de vint anys als primers llocs dels hit-parades
amb la joventut convertint-se en màxims consumidors de discos davant els seus pares i avis. Com a reacció a aquesta situació, les discogràfiques van intentar conservar els seus màxims clients de sempre animant els seus artistes sèniors, cantants i orquestres de ball, a interpretar èxits del moment amb certa moderació sonora. Així va nàixer l’easy-listening, amb músics brillants com Ray Conniff, Bert Kaempfert, Frank Pourcel, James Last, Paul Mauriat, Werner Müller o Stanley Black, que van aconseguir romandre d’actualitat i vendre com rosquilles a força d’arranjaments de música pop del moment pensats per al públic adult. Escoltant la versió amb què Antoni Tolmos i Josep M. Porté van obrir el seu recital, aquest
Every Breath You Take de Police, em va venir a la memòria Ronnie Aldrich, que va editar dotzenes d’àlbums executant passatges musicals amb dos pianos, en un o l’altre dels dos canals dels equips estereofònics, ja de forma individual o simultàniament, de manera que l’oient tingués la sensació d’escoltar dos pianos. La idea senzilla, encara que brillant, com totes les genialitats, va resultar un gran èxit comercial. Doncs bé, l’espectacle titulat
Dos Pianos, com molts dels discos d’Aldrich, ens va delectar a força de cançons arxiconegudes de Beatles, Supertramp, Billy Joel, Vangelis, Michael Jackson, Leonard Cohen, Jean Michel Jarre, Mike Oldfield o Coldplay, és a dir, repertori imbatible i d’audició més que agradable. Aquest format, que va permetre a l’espectador gaudir de la depurada tècnica dels dos concertistes tocant alhora, o quan cada un va executar parts solistes, recolzant-se en els ritmes l’altre, tasques en les quals van anar alternant-se, va donar justa mesura del magnífic nivell demostrat davant del públic assistent, que s’ho va passar bomba amb repertori de tanta qualitat i intèrprets a l’altura de les circumstàncies.
