ROCKABILLY
Intèrpret: Lo Pardal Roquer.
Sala: Cafè del Teatre.
Data: 4 de juny
Com el Guadiana, David Esterri, o el que és el mateix, Lo Pardal Roquer, reapareix de tant en tant fent un alto al camí entre les seues múltiples activitats musicals i docents i ofereix –en format vinil de vint-i-cinc centímetres– les seues recents cançons d’aroma vintage. Després d’aquell
Nyaposil del 2018, prepandèmia, que tant ens va agradar ja que amalgamava temes propis i formidables versions d’herois admirats diversos –Orbison, Vincent, Lennon, Alphaville, Megatones–, ara ens regala una altra andanada,
At Night In The Dark Valley (2022), aquesta vegada participada per les seues noves composicions de rock’n’roll, surf i boogaloo, trufades, com sempre, de textos transgressors i finíssim humor. La nit va ser una autèntica festa amb el Cafè vorejant el “complet”, amb bona ambientació abans i després de l’espectacle gràcies al discjòquei convidat, Marco Mutante, que ens va regalar peces fosques i no tan fosques, de repertori anyenc, però sempre excitant. El xou per si mateix, malgrat les deficiències sonores pròpies del lloc, va respondre a les expectatives musicalment, com no podia ser de cap altra manera conegut el talent de l’oficiant principal, però és que, a més, aquest va pujar a l’escenari acompanyat d’un formidable elenc d’instrumentistes i cantants, que van excel·lir tots. A saber, el saxofonista Pau Gairí, l’activitat del qual, últimament, es multiplica a tot arreu i bé; el contrabaixista David Font; el nostre estimat i admirat Joan Andreu als tambors; i Jordi Noró a la percussió, van crear una base rítmica formidable, perquè Lo Pardal fes de les seues. El colofó vocal el van posar Emma i el trio debutant, Les Pardalettes, que van afegir el seu contrapunt dolç i naïf, entre tant cop de guitarra. La vetllada va acabar de la millor manera possible, amb un so que va anar millorant a mesura que el concert es va anar atansant al final i l’ambient caldejant-se en paral·lel. L’apoteosi final va arribar amb tots protagonitzant els bisos de rigor i el respectable corejant a plens pulmons una celebració que, per sanitat mental, ens convé –i esperem– repetir al més aviat possible.
