FOLK-POP
Intèrprets: Tanxugueiras / El Pony Pisador.
Festival: Magnífic Fest.
Turó de la Seu Vella.
Data: 17 de juny.
Com deia fa uns dies, aquest nou Magnífic Fest ha tingut la virtut de teixir un elenc artístic per a tots els públics. Després de l’espectacle protagonitzat per Raphael al qual va acudir, sobretot, gent d’extracció més aviat sènior, en aquest segon acte va poder veure’s espectadors significativament més joves. No endebades el pas de les Tanxugueiras per la preselecció espanyola per a Eurovisió va fer guanyar al trio una popularitat inusitada i, de sobte, multitud de seguidors, gràcies a la seua proposta trencadora en el pla musical i formalment parlant. Si tenim en compte que el seu camp de batalla és un folk de clares arrels tradicionals però tractat amb una modernitat insultant, entendrem el perquè de les coses del seu èxit i les raons que les han conduït, en tot just un quinquenni de trajectòria, a la seua envejable situació actual. Per a nosaltres, més enllà del rebombori televisat originat, hem pogut comprovar de primera mà el mèrit d’aquestes artistes de posar d’actualitat un gènere minoritari, sense cap dubte, però a què elles han donat un halo de modernitat indiscutible. Canten en gallec, sobre bases electròniques i acompanyades simplement d’elements de percussió, però preparant els seus espectacles amb frenètiques coreografies de ball amb muiñeires
, xotes
i soltos, tot plegat amb una lògica harmoniosa i d’allò més atractiva per al públic que les segueix amb fruïció. Atenció..., Tanxugueiras no són flor d’un dia i els auguro metxa per a estona. A continuació, van saltar a l’escenari els Pony Pisador, aquesta banda folkera també, però que s’ha especialitzat en l’anomenada música de tavernes, divertida i pensada per disfrutar al màxim. Van arribar –ens van explicar– directes des d’Alemanya d’un conegut festival del seu gènere i, sense solució de continuïtat –sense dormir, vaja–, van tornar a fer de les seues, superant sense despentinar-se múltiples desordres tècnics que els van anar sorgint mentre desplegaven temes dels seus quatre àlbums. Això sí, tot amb bon humor i posant-hi ganes. Què més se’ls pot demanar...
