Diana Krall. Talent extraordinari

DIANA KRALL QUARTET

Com sempre en aquest modèlic festival estiuenc, l’actuació principal va venir anticipada per un petit espectacle celebrat a l’escenari Momentos Alhambra, de la mà de l’artista lusità Jorge Da Rocha, que ens va delectar amb la seua curiosa mescladissa de veus, baix i preenregistraments electrònics, tot això com a exemple fefaent que “menys és més”. Preàmbul perfecte, doncs, per a l’actuació de la diva Diana Krall, actual top de l’escalafó jazzístic femení anglosaxó, a punt de fer els seixanta, que ha aconseguit consolidar aquesta encantadora imatge seua tan característica, sense perjudici dels seus dots de pianista i les seues facultats com a cantant, indubtables, que la fan brillar a gran altura, tant en els enregistraments com en els espectacles en viu. A destacar també la seua aportació com a compositora per a uns repertoris plens d’harmonia en què cançons pròpies conviuen a la perfecció amb els seus estàndards preferits (a saber, Bill Evans, Nat King Cole Trio, Frank Sinatra, Dinah Washington, Sarah Vaughan, etc.), tot això sota paràmetres de passió i respecte absoluts al Great American Songbook, la seua admirada i principal font d’inspiració.

A Pedralbes va anar-hi en auster format de quartet, flanquejada pel contrabaixista Robert Hurst, la guitarra d’Anthony Wilson i el drummer Kariem Riggins, que van firmar un acompanyament instrumental sobri i elegant, el necessari, ni més ni menys, perquè la rossa artista realci de la millor manera possible els seus dots inqüestionables. Hi haurà els que li criticaran una tendència natural als tempos mitjos i lents de la majoria de les interpretacions i, potser, un swing escàs o inexistent, cert, sens dubte. Però jo els respondria que la seua singularitat resideix precisament en aquesta manera vocal de frasejar pausada i sensual característica, capaç d’atrapar sense pietat l’oient, sumada al seu extraordinari talent pianístic, la musicalitat i una ressenyable capacitat per a la improvisació, tot plegat en una alquímia que li permet abordar sense dificultat tota mena de gèneres i estils d’arrel pop.