CRÍTICADEMÚSICA
Gran benestar i plaer
Amb una sala B de l’Auditori Enric Granados gairebé plena, formidable acústica i públic superpredisposat a gaudir d’una estona de jazz d’altíssima escola, l’espectacle va respondre, sens dubte, a totes les expectatives creades a priori, ja que van ser de nota –altíssima– el lirisme i l’escalfor amb què tots dos intèrprets principals es van mostrar en les parts solistes, o formant duet, al costat dels magnífics frasejos del pianista, i les parts de suport rítmic format pel contrabaix i la bateria. Respecte a Herring, al qual no havíem tingut encara cap oportunitat de veure en viu, la reputació que el precedia i aquest currículum de treball, enregistraments i col·laboracions seues que fan passar el singlot, aquesta primera trobada per escoltar-lo va ser d’allò més reconfortant i va fer bones totes les expectatives que ens havíem plantejat al voltant de la seua figura i les seues més que ressenyables qualitats tècniques. Una autèntica meravella que, sumada al formidable estat de forma de Magnarelli i companyia, ens va deixar unes sensacions d’agradable benestar a més de ganes de tornar a escoltar-los de nou a tots, junts o per separat, com més aviat millor.