JAZZ
Intèrprets: Ponent Dixie.
Festival Jazz Tardor.
Sala: Cafè del Teatre.
Data: 26 de novembre
Molt content, la veritat. D’una banda, comprovar per enèsima vegada com el Jazz Tardor està sempre a la que salta i molt atent als nous talents que sorgeixen arreu del nostre territori per programar-los puntualment en qualsevol edició. D’altra banda, per descomptat, veure amb summa satisfacció que el planter musical del nostre jazz local es manté ric i fecund i que la tasca dels nostres conservatoris, acadèmies i escoles no para de donar constantment resultats positius en forma de solistes i formacions de nou encuny i amb enorme futur artístic i professional. En aquest cas, el debut en un esdeveniment jazzístic tan important i prestigiós com el nostre, amb gairebé tres dècades d’història, d’una formació tan novella com prometedora. Parlem dels insultantment joves i talentosos Ponent Dixie, combo format per Eloi Peralta (contrabaix), Sergi Coll (guitarra), Joan Macià (bateria), Aleix Ibars i Pau Lladó (saxos), Guillem Freixinet i Pau Ricart (clarinets), Enric Masip (trompeta), Dani Noguera (trombó) i Xènia Pérez (veus), demostració palpable que alguna cosa s’està fent molt bé, atesa la seua recent actuació, emmarcada en el rutilant cartell del Jazz Tardor. Amb ple al Cafè del Teatre, lògic d’altra banda, on amics, familiars i aficionats en general no ens vam voler perdre tan singular espectacle, la sessió va transcórrer en un ambient d’eufòria, amb uns músics emergents, tot i que encara en ple procés formatiu, donant el millor de si mateixos i amb unes ganes enormes d’agradar i convèncer.
Fundats a començaments d’aquest mateix any i amb tot just unes quantes actuacions a sobre, aquestes prometedores personalitats d’entre els 16 i els 19 anys ens van regalar una selecció de peces clàssiques de jazz de Nova Orleans, de les primeres dècades del segle XX i en l’estil que els dona nom, però des d’una perspectiva despreocupada i molt divertida, apta per a tots els públics i gustos musicals i, esclar, per ballar també. Així d’incipients i amb tota una bonica vida musical al davant, amb el talent que no els falta, esperem molt de tots ells, desitjant-los el millor futur artístic possible. Per ganes no quedarà, sens dubte.
