Rockabilly d'escola

ROCK

Encara que el rockabilly sigui un estil musical que ha passat temps millors que els actuals, gaudint en altres èpoques de molta més presència mediàtica i pel que fa a enregistraments (ens referim al final dels anys setanta i tota la dècada dels vuitanta, amb un revival europeu i espanyol la mar d’atractiu), no hi ha dubte que si posem fil a l’agulla i investiguem els fòrums i canals habituals d’aquest gènere de patilla podrem trobar i gaudir de bastants solistes i bandes de molt bon nivell i prestacions. Aquest seria el cas dels britànics The Rhythm Aces, el combo en el qual es fogueja habitualment el guitarrista i cantant Pete Lyth, un empedreït rocker amb més de trenta anys de frondosa activitat i molt bona reputació com a mantenidor de l’essència històrica, conservant vives amb les seues incendiàries versions grans figures com els seus paisans Tommy Steele, Johnny Kidd, Billy Fury, Vince Taylor o Ray Dorset i ianquis com Sonny Fisher, Johnny Burnette, Gene Vincent, Carl Perkins, Eddie Cochran, Chuck Berry, Bill Allen o Ray Campi, entre molts herois clàssics més.En aquesta ocasió, l’artista establert a Manchester va deixar a casa els seus companys habituals i ens va visitar en format de trio al costat de dos instrumentistes de llinatge interpretatiu: Franky Mortimer, contrabaixista dels barcelonins Little Martha, i el llegendari drummer Moisés Sorolla, fundador amb Carlos Segarra i Aurelio Morata dels llegendaris Los Rebeldes.Amb una molt bona assistència de públic aficionat ja de certa edat –no ens enganyarem– i, malgrat les inclemències meteorològiques i amb un fred esgarrifós al carrer, la sessió es va desenvolupar en un magnífic clima musical ambiental, ja que el repertori escollit va resultar del tot infal·lible, amb temes originals de tots aquests grans personatges de la música abans citats. No en va, la gent tenia ganes de passar-s’ho bé i els oficiants es van mostrar a l’altura de les circumstàncies.

Dos sets de quaranta-cinc minuts cadascun, amb un reparador intermedi per beure i reposar forces i un bis per rematar la jugada, gairebé dos hores de rockabilly d’escola que ens van deixar a tots la mar de contents.