POP
Propio + Los Fresones Rebeldes (a la foto).
Sala: Cafè del Teatre.
Data: 11 de febrer
La del divendres dia 11 va resultar una nit esplendorosa, revivint alguna d’aquelles sessions llegendàries de l’enyorat Walrus
Weekend, en les quals l’escena mod
local s’activava fins a l’alba i atreia públic i seguidors arribats des de tots els racons peninsulars, ocupant musicalment Lleida. No endebades vam tenir l’oportunitat de gaudir d’un parell de bandes els instigadors de les quals són, ambdós, activistes dels nostres sons sixties
des de fa dècades. Ni més ni menys que Albert Gil (Brighton 64, Brigatones, Matamala, Chest, Top-Models...) i Joaquín Felipe Spada
Felipe (Los Canguros, Les Très Bien Ensemble, Los Bretones, Cola Jet Set...). Doncs en aquesta ocasió, el gran dels germans Gil en una experiència de molt recent encuny –el quartet mixt Amor Propio, al costat d’Irene de la Riva (veu i baix), Alicia Maluquer (veu i teclats), Joan Pernil (bateria i veus) i el mateix Albert a la guitarra– va arribar per estrenar-se aquí i oferir-nos el seu primer EP homònim, regit per l’enorme frescor, cançons pop, frondoses melòdicament, i una presència a l’escenari molt optimista i divertida, gens malament, tot plegat, per alegrar-nos aquests temps que corren, pessimistes a tort i a dret. Sense solució de continuïtat, va saltar a l’escenari la formació actual de Los Fresones Rebeldes, la llegendària banda que va revolucionar el pop indie
espanyol dels noranta i que, amb aturades, canvis entre els seus membres i un final feliç, han tornat a ple rendiment de la mà de Felipe, l’únic
original present. Ara, la formació de quartet és d’allò més familiar, ja que la conformen Ana (veu i teclats), Quinito (baix i veus) i Roge (bateria i veus), els dos primers, esposa i fill de Felipe, respectivament. L’estat musical actual de Los Fresones és el que és, menys altisonant sonorament que antany, malgrat que la mar d’entretingut i atractiu, encara. Com s’esperava, ens van oferir un set dels seus grans èxits juntament amb les cançons dels seus dos més recents enregistraments, el single d’actualització de la seua mítica
Al amanecer (2019) i l’EP
Amor y tonterías (2022). En conjunt, una estona molt agradable amb ells, i l’apoteosi de l’espectacle quan se’ls van unir els Amor Propio per interpretar junts
Por qué me tengo yo que enamorar, la seua espurnejant versió de l’
A Teenager In Love de The Belmonts, que va posar tota l’assistència en dansa. Magnífic final, sens dubte.
