Punk emocionant

POP-ROCK

És molt emocionant.. M’ha passat en ocasions anteriors, però sobretot amb dones artistes i de Lleida. Descobrir-les, gairebé des del minut zero de les seues carreres, veure-les créixer, progressar, madurar i, per descomptat, triomfar, en la mesura que sigui. Ja em va passar amb Carolina Blàvia, Meritxell Gené o Clara Viñals i, ara, m’estan provocant idèntiques sensacions Maria Puigvert i les seues companyes d’aquest projecte tan estimulant i ple de frescor denominat La Niña Paracaídas. Aquesta banda pop-punk, cent per cent femenina, es va emportar fa uns mesos de forma tan merescuda el primer premi de la tercera edició del concurs local de bandes emergents organitzat per la Casa de la Música de Lleida, Alt Pirineu i Aran, la final del qual es va celebrar a l’Espai Orfeó de Lleida. El jurat va voler premiar el seu estil pop-punk, tan espontani i inspirador i amb arrels i influències en aquella onada punkie revival dels anys 2000. Així mateix, obtenint el premi Talent Jove Estrats, impulsat pel consell comarcal del Segrià i consistent en l’enregistrament d’un treball discogràfic en un estudi professional, que ja estem esperant poder disfrutar aviat i amb tantes ganes i en vinil, si us plau.. Acompanyat per les guitarristes María Arqués i Míriam Linares, Laia March al baix i a la bateria Alba Martín, la molt prometedora cantant i compositora de Seròs s’ha marcat com a objectiu irrenunciable situar les dones al centre mateix del panorama punk i rock actuals mitjançant aquesta tan suggeridora música elèctrica pròpia, mai exempta, tanmateix, ni de risc ni d’emotivitat. En aquest, pràcticament, primer any escàs de trajectòria artística, La Niña Paracaídas ha actuat comptades vegades, però ja està cridant l’atenció de la gent i dels mitjans amb gemmes com Mis movidas, Kamikaze, Berlín, Gravedad Cero o Todo lo que toco lo rompo, peces d’un trencaclosques temàtic tan personal com atractiu, que les posen en relació amb la seua generació i el món, no sempre grat, que les envolta. El seu espectacle de l’altre dia al Cafè del Teatre, envoltades d’amics, famílies i nous seguidors, va servir de mostreig sobre les seues capacitats, gran potencial i il·lusionants perspectives de futur. Picaran pedra, segur, aquest negoci musical és dur, competitiu i ple d’amargors; malgrat tot, vist el que hem vist, estem segurs i no tenim cap mena de dubte que els anirà bé. Molt bé.Si no, temps al temps.