Sentits a flor de pell

Se m’ocorren molts adjectius per provar d’entendre la personalitat artística de Clara Peya. Misteriosa, incomprensible, arcana, críptica, indesxifrable, impenetrable, recòndita.. He llegit en algun lloc, concretant de manera sintètica la seua trajectòria i assoliments, una frase seua que em sembla autèntica declaració d’intencions: “Crec en el poder de l’art com a eina de transformació social.” Més enllà de l’evident grandiloqüència de tal afirmació, és lloable que una artista amb una implicació total en el que fa i el seu compromís amb l’entorn ens sembla evident que posi al davant de tot una ètica i coherència a prova de bomba.

Des de la seua idiosincràsia particular, el que fa en l’actualitat la de Palafrugell em sembla senzillament emocionant. El recent espectacle a l’Espai Orfeó, estrenant fórmula de piano woman, construint relat pianístic, instrumental a seques, amb afegitons puntuals de programació electrònica i algun recitat poètic per adobar, ens va deixar amb la boca oberta i amb els sentits a flor de pell. Sempre visceral, intensa, de vegades desmesurada, però amb una frondositat sonora de les que se’n veuen poques en l’actual panorama musical nacional, la seua actitud és d’entrega total, sense racons ni escorços, francament, t’agradi o no t’agradi.

Perquè, sí que és veritat, és d’una raça de creadors d’aquells sense terme mitjà, d’aquells que s’ho juguen tot. O t’agrada, et convenç, et domina o, al contrari, pot produir-te indiferència, desinterès o, fins i tot, el rebuig més absolut. El seu component inclassificable i transcendent, la determinació per fugir dels tòpics i aquesta aura també de cert misteri que l’envolta la converteixen en una artista tan singular i que difícilment pot ser comparada a res o ningú.

El cert és que el seu bagatge i poder, aquest domini meravellós del piano i la seua grandesa compositiva l’han convertit ja en una rara avis, entossudida a continuar avançant en aquesta experimentació personal i artística que, a mi, em semblen sublims inigualables. Si a més li sumem parts de contingut inescrutables del seu art, arribarem a la conclusió d’estar davant d’un/una músic/ca d’arestes fascinants.