POP-ROCK
Grup: Els Pets.
Sala: Auditori Enric Granados.
Data: 31 de març
Les cartes a sobre de la taula i de cara amunt. Aquest 2023, Els Pets han publicat
1963, el seu tretzè àlbum, titulat numèricament amb l’any comú de naixement de Lluís Gavaldà, Falín Cáceres i Joan Reig, i que coincideix així mateix amb la data de naixement de qui firma aquestes ratlles, que els ha seguit amb atenció des del seu debut el 1985, sent testimoni més o menys directe de totes les seues vicissituds artístiques i –per la premsa– de les personals. El cas és que, malgrat haver sorgit al costat de Sopa de Cabra, Sangtraït i Sau, les altres tres grans bandes que van formular l’anomenat nou rock català de la dècada dels noranta, els de Constantí han estat els únics a aconseguir pervivència musical i longevitat fins a la data, sense pauses ni reaparicions economicistes fugaces. Crida l’atenció que, de tota aquesta generació d’artistes, fossin la formació –aparentment– més simplista i de biaix musical més comercial, cosa que el temps i la seua obra, consolidada a foc lent però segur, van anar posant al seu lloc, atorgant-los la importància i transcendència que sens dubte es mereixen avui. Perquè, més enllà d’aquesta aparença de grup carrincló, irreverent i festiu –la seua pròpia denominació hi ajudava–, és evident que el treball constant i ben fet, a base de talent melòdic, textos substanciosos i directe de considerable bona factura, han forjat la seua llegenda fins a l’actualitat, sense peròs. Aquests Pets de plena actualitat són capaços d’atreure al voltant un públic intergeneracional en què pares i fills conviuen en absoluta harmonia gaudint d’un repertori variat i per a tots els gustos anímics que, esclar, reuneix un bon nombre de joies i, com se’ls sol denominar, autèntics himnes generacionals com
Bon dia, Estúpidament feliç, Massa jove per fer-me gran, S’ha acabat o
Una estona de cel. Acompanyats per formidables músics de suport (Joan-Pau Chaves, teclats, i els guitarristes Jordi Bastida i Marcel Cavallé), Els Pets van omplir l’Auditori Enric Granados oferint un vitamínic i entretingut xou que no va defraudar NINGÚ. Ho van donar tot, igual que els assistents, que no vam parar de ballar al ritme de tres grandíssims artistes que es mantenen sense mostres de cansament ni esgotament artístic. Per molts anys més!
