Forjant el ferro

POP-FOLK

Què millor que la diada de Sant Jordi, el Dia del Llibre, un 23 d’abril, per donar-se a conèixer com a artista, dient-se igual que el mes en curs. Va ser, a més, una presència pública per partida doble, ja que va començar la jornada actuant en format de banda, entre l’elenc de músics que va amenitzar musicalment la rambla Ferran, atapeïda de parades de llibres, casetes de partits polítics o entitats culturals diverses, aprofitant una jornada meravellosa, amb excel·lent meteorologia, i la gent, en quantitats ingents, amb ganes tremendes de sortir al carrer a disfrutar d’una de les nostres festivitats preferides. A la tarda, en format reduït de duo acústic i amb una companyia important com la de Miquel Allué Eira, veu i frontman dels enyorats Pull My String, de tan grat record per a aquest columnista musical, la presència dels quals en aquesta experiència ja em va servir de pista i avís que la instrumentista, compositora i cantant protagonista podia ser qualsevol cosa menys banal.

Efectivament, Abril (Pinyol Morera) de la qual no tenia cap dada prèvia i desconeixia qualsevol de les seues característiques estilístiques, instrumentals o vocals, se m’ha revelat, malgrat la seua rabiosa joventut, com una artista de grandíssimes possibilitats i futur més que prometedor, si continua treballant, perquè, com diu la dita castellana, “forjant el ferro es fa un forjador”. No en va, braç a braç al costat d’Eira, ens va regalar un bonic recital en el qual el que més va brillar i ens va cridar l’atenció, més enllà de les evidències perceptibles a primera vista, va ser la seua habilitat compositiva, malgrat la seua evident inexperiència, i la manera subtil i càlida d’interpretar el seu material. Cançons senzilles, sí, però ben construïdes en ritme i melodia, molt agradables a l’oïda, i que em van sonar tan fresques com espontànies.

Per arredonir-ho tot, instrumentista ben preparada –guitarra, ukelele i fins violoncel–, canta bé en diversos idiomes, i cal destacar el seu feedback des de l’escenari, sense impostures ni superficialitat, per concretar una proposta artística que hauria d’anar millorant amb rapidesa, si la seua vocació d’actriu li deixa temps per a tot. Esperem que sí.