Fora de sèrie

Els concerts en petit comitè de Can Ramon són especials per diverses qüestions. Per començar per l’espai que els acull, acollidor, petitet, i en el qual l’afortunat públic que hi acudeix gaudeix cada actuació a poc més d’un metre i mig de distància del cantant o formació oficiants; és a dir, un autèntic luxe de proximitat. També, perquè la predisposició d’aquests artistes a compartir tan a prop el seu espectacle i confraternitzar amb els assistents és total, creant-se un vincle emocional entre tots molt bonic, molt màgic.

En el cas de la recent presència de l’ex Pereza Rubén Pozo tots aquests valors han augmentat exponencialment per la personalitat d’un artista que ha assaborit durant molts anys les mels del gran èxit però que aquestes NO l’han convertit en la clàssica estrelleta que viu permanentment a la seua torre d’ivori i que sembla que t’està perdonant la vida quan vas als seus concerts i et tracta amb displicència. Al contrari. Aquest barceloní de bressol, criat i domiciliat a Madrid, és dels músics més humils, generosos i bones persones que he tractat mai.

Durant els seus dos recitals, en format acústic, ens va brindar la possibilitat de repassar tota la seua trajectòria en solitari amb cançons de tots els seus àlbums. Això sí, alguna pinzellada del seu exitós pas per Pereza també va caure perquè –vull recordar-ho–algunes de les peces més celebrades de l’exitós duo són obra compositiva seua. La veritat és que ho vam passar francament bé, sobretot en el segon concert en el qual va haver sorpreses en forma d’artistes convidats com Nat Simmons i Anxel Sol que el van acompanyar en diversos temes, incloent-hi una versió de Dylan.

De Pozo vam descobrir, a més, una faceta encantadora desconeguda fins aleshores per a nosaltres, com és la capacitat de connexió, un gran carisma i loquacitat i, també fi humor i sarcasme, que van convertir en deliciosa l’ocasió. Si acabem dient que aquest segon acte musical es va allargar gairebé tres hores, qui no va venir podrà imaginar-se com de bé ens ho vam passar al costat d’un artista fora de sèrie i tot amabilitat.