Elegant i austera

Òpera

Obra: Dido i Eneas, de Purcell.

Intèrpret: Conservatori de Cervera.

Lloc: Paranimf de la Universitat de Cervera.

Data: 20 de maig.

★★★★✩

La música escènica de Purcell presenta dos grans dificultats: l’abundància de recitatius, en els quals el baix continu ha de seguir el solista sense comptar amb la mètrica clara que sí que tenen les poques àries, i la importància d’uns cors que expliquen l’acció o es converteixen en personatges igual que a la tragèdia grega. Van estar esplèndids en les dos coses els membres del Conservatori de Cervera que van portar a escena dissabte Dido i Eneas, aquesta òpera de Purcell intensíssima, gairebé aforística, que constitueix una de les històries d’amor i de mort més emocionants que ha creat l’art universal. Van brillar uns cors integrats per joves d’entre 15 i 17 anys en què es trobaven a faltar per raons òbvies els registres de tenor i baix, però que van actuar amb una musicalitat sorprenent. Respecte al baix continu, una magnífica Laia Puig va posar el llistó altíssim en els recitatius. Ningú no ha posat música a la llengua anglesa com Purcell. Ni tan sols Britten. La d’aquesta òpera s’ha acompanyat amb mil propostes escèniques meravelloses, però també amb algunes d’horribles que et porten al cap el personatge de L’home tranquil de John Ford a qui pregunten si vol el whisky amb aigua i respon: When I drink whiskey, I drink whiskey; and when I drink water, I drink water. La posada en escena de dissabte a Cervera, elegant i austera, va aprofitar amb gran intel·ligència l’altar barroc del Paranimf de la Universitat. Pocs conservatoris poden permetre’s una producció d’aquesta qualitat, rematada amb un lament de Dido que si no és la música més bonica del món, ho sembla molt. És de les poques que les acabes de sentir i dius: ara ja em puc morir.