CRÍTICADEMÚSICA
Fogots de rock
Com molt bé vam poder comprovar en la seua última presència a Lleida, tots els que tenim Barrence com un dels màxims exponents del gènere, el seu estat de forma i entrega en viu són òptims, descarregant energia a doll i lluint aquests divertits gestos i posats de boxa que s’han convertit en senya d’identitat intransferible del gran singer de Florida. Encara que la sala no va arribar a omplir-se a l’altura que la banda sens dubte es mereixia, el centenar generós d’espectadors que sí que vam assistir-hi vam gaudir amb la seua furiosa entrega vocal i l’adrenalina instrumental que brinden sempre, hi hagi molt o poc públic, com en aquesta ocasió. Whitfield canta soul i rock a velocitat endimoniada amb el mateix esperit que tots aquests herois musicals abans citats que conformen el gran mirall on sempre es mira, sent el mític Little Richard de qui més ha après aquesta inigualable manera d’udolar descontrolada i penetrant.
No voldria tampoc passar per alt la traça del seu extraordinari combo de suport, The Savages, un quartet clàssic de rock i rhythm and blues que aporta gran potència als números amb les seues guitarres afilades, una base rítmica profunda i envoltant i el suport d’un saxo brillant, que eventualment també adquireix notorietat solista. En fi, gairebé dos hores d’abundància rockera, un Whitfield i la seua gent en magnífica forma i el convenciment que concerts com aquest són els que donen sentit a les nostres innombrables hores pels clubs.