Disbauxa musical

El dia gran de la present edició del Magnífic Fest, ens va brindar uns espectacles musicals passats per aigua d’una pluja impenitent que no ens va abandonar en tota la nit. Més enllà de la lògica incomoditat d’estar paraigua en mà, provant de cantar i de ballar sense perdre la concentració ni el ritme, les esmentades inclemències ni van abaixar en absolut la moral del nombrós públic que es va amuntegar davant l’imponent escenari, ni van deslluir per a res cap dels concerts previstos de la nit, en el nostre cas els de Viva Suecia i de La Casa Azul. Amb puntualitat britànica van saltar a l’escena els murcians, conscients que per evitar que els espectadors ens quedéssim freds havien de donar-ho tot i mantenir un molt alt nivell instrumental i vocal, cosa que efectivament van aconseguir amb punt d’honor i entrega a pur cop de guitarra.

Ens van agrair de forma repetida que ningú es mogués de la sorra i que els secundéssim sense aparent desgrat pel clima, amb crits de joia i aplaudiments reiterats, mentre van anar sonant cançons escollides dels seus quatre àlbums fins a la data: La fuerza mayor (2016), Otros principios fundamentales (2017), El milagro (2019) i, sobretot, El amor de la clase que sea (2022), la seua més recent entrega fins avui. Gran concert i la demostració palmària que quan un vol pot superar qualsevol inconvenient superflu i disfrutar al màxim. En l’intermedi lògic, de desmuntatge i muntatge, dels equips d’ambdós bandes, vam aprofitar per refrescar la gola –la resta del cos ja ho estava àmpliament–, degustant un parell de Magnes de San Miguel, patrocinador de l’esdeveniment, que ens van rehidratar convenientment per al que ens queia al damunt.

Ni més ni menys, la tornada a Lleida després de bastant de temps de Guille Milkyway o, que és el mateix, el líder i màxim responsable del projecte La Casa Azul, aquesta meravellosa aventura que ja dura la barbaritat de vint-i-cinc anys i que manté el compositor, multiinstrumentista, cantant i discjòquei barceloní dalt de tot de l’escalafó de la música electrònica i de ball d’aquest país. Acompanyat de la seua banda habitual de suport instrumental i vocal, Milkyway ens va obsequiar amb una disbauxa musical que ens va deixar a tots exhaustos al so de grans temes trencapistes com els arxiconeguts i súper ballats Todas tus amigas, Esta noche solo cantan para mí, Como un fan, Nunca nadie pudo volar, El final del amor eterno, La fiesta universal i La polinesia meridional, els seus clàssics encara efervescents Galletas i Chicle cosmos o, esclar, el superlatiu La revolución sexual, que va fer embogir els presents.