CRÍTICADEMÚSICA
Bé, amb excés de scat
JAZZ
He de reconèixer que vaig gaudir més a les parts instrumentals que a les vocals, ja que aquestes van patir d’un excés de scat, tècnica que m’agrada com a contrapunt al fraseig cantat però sense exagerar. Així que aquelles altres parts del recital en les quals el trio rítmic, al costat de la trompeta, van donar curs al seu gran talent i tècnica interpretatius, van ser potser les més celebrades i aplaudides pel públic, que va gaudir d’un repertori formidablement executat pels oficiants, basat gairebé en la seua totalitat en estàndards del gènere i del Great American Songbook de l’era daurada dels musicals del segle XX.. Ignoro si aquesta actuació la va contractar l’anterior corporació o l’acabada d’escollir, però el que sí que es nota ja, en algunes altres de dutes a terme a partir de les últimes eleccions, ha estat la presència constant en públic de la recent titular de Cultura, a diferència de l’edil anterior del ram, que, durant els seus quatre anys de mandat, no pot dir-se que es prodigués en excés.
Almenys en actitud, victòria per golejada per a la Sra. Bosch.