CRÍTICADEMÚSICA
Goig sincer
Rui Rocha, Sandra Camilo i Tiago Lopes, a l’Espai Orfeó de Lleida. - J.C.
FADO
★★★✩✩
El concert d’obertura a Lleida de la present edició del Festival Internacional de Fado de Catalunya, la que suma dotze de la seua trajectòria, ens va oferir una sessió ressenyable a càrrec de la cantant lisboeta Sandra Camilo. Al bonic Espai Orfeó, amb soparet portuguès previ, molt bona entrada de públic i alguns espectadors arribats des de ben lluny –de Rio de Janeiro, per exemple–, el trio oficiant completat per Rui Rocha a la viola i Tiago Lopes a la guitarra portuguesa ens va oferir un recital que, sense renegar sonorament de la tradició del gènere, va sonar molt més modern i alegre del que ens esperàvem a priori. De fet, l’actitud de Camilo des de l’inici mateix de l’espectacle va ser sorprenentment àgil i dinàmica gràcies a la seua veu privilegiada, capacitats interpretatives innegables i a un repertori que va compaginar peces velles i d’encuny recent, executades en tempos diversos. També Rui Rocha va tenir els seus moments de glòria vocal, ja que cap a meitat del recital va adquirir protagonisme interpretant amb bon encert i accent precís un dels fados escollits per a l’ocasió. La quota de màxima modernitat de l’esdeveniment la va protagonitzar, tanmateix, el tercer en discòrdia, un Tiago Lopes, enginyer electrònic de formació, capaç d’unir a la seua faceta de gran guitarrista fadista aquesta afició seua de lutier circumstancial, havent dissenyat i construït diversos prototips de guitarra portuguesa electrificada, un dels quals va portar fins a Lleida, exhibint un so peculiar i trencador que per a res posa en dubte el caràcter d’aquesta música, malgrat que es practiqui de formes alternatives al que li és més tradicional, sonorament parlant.El cas és que l’estona que vam passar al costat de Sandra Camilo i la seua gent va ser francament agradable i ens va omplir d’un goig sincer. Sens dubte, vam gaudir d’una manera actual i alternativa de fer les coses, però absolutament vàlides, encara que els ortodoxos puguin no estar-hi d’acord del tot i fins i tot mostrin de vegades cert desgrat per aquestes vel·leïtats.
