Pura energia

CANÇÓ D’AUTOR

Intèrpret: Guillem Roma.Sala

Data: 9 de febrer.

★★★★✩

Sales com l’Espai Orfeó o, com en aquest cas, La Boîte, estan rescatant diversos gèneres musicals (cançó d’autor, folk, jazz, fado, flamenc, etcètera) que durant anys havien trobat al Cafè del Teatre el seu espai predilecte, aconseguint un nínxol de públic fidel que acudia a la trobada en viu d’artistes i bandes, allunyades la majoria del mainstream, però capaços de regalar-nos moments memorables i de gran gaudi. Aquests espectadors, la majoria de certa edat i poder adquisitiu ressenyable, compartien aquell espai al costat d’altres públics més joves, amants del rock en totes les seues varietats, fent tots junts del Cafè un lloc d’agradable convivència, temàticament transversal, i al qual un podia acudir sabedor que sempre el que veuria seria de qualitat i varietat. El cas és que ara ja no anem tant a aquella sala que va ser la nostra veritable llar musical durant més de vint anys i hem de buscar altres espais per a més varietat genèrica i menys decibels.. El cantautor Guillem Roma, amb una frescor i proximitat que vam descobrir fa més d’un decenni, precisament a l’Escorxador, donant-nos a conèixer en directe aquelles primeres joies seues titulades Oxitocina (2012) i, sobretot, Nòmades (2014), és un d’aquells artistes outsiders que fan la guerra pel seu compte, al marge sempre del mundanal del negoci, i provant d’arribar a l’ànima de l’espectador amb un estil propi ple de sensibilitat i allunyat com un gat panxa enlaire de qualsevol estridència o mal gust. El seu és un so musical teixit d’energia i un contagiós optimisme, que beu de fonts tan diverses com la cançó d’autor universal, la música caribenya, els correguts mexicans, els boleros i certs ritmes europeus dels llocs més dispersos, assimilats en alguns casos directament de la font durant estades prolongades de Roma. Davant el seu públic local fidel que va omplir a mitges la sala, Roma, en format de trio acompanyat de Guillem Plana (guitarres i veus) i Anthony Da Cruz (baix, teclats, percussions i veus) –es va trobar a faltar la seua germana Marta, habitual acompanyant amb el seu violoncel, però absent per un altre compromís professional–, ens va regalar de nou hora i mitja d’autèntic plaer musical, fent-nos sentir vius i feliços amb les seues cançons allunyades del mal rotllo i la poca educació imperants. Moltes gràcies.